dijous, 9 d’agost del 2012

Demà a les 11h a davant d'Unnim al passeig de la Sort donem suport al senyor Juan

Salutacions,

El senyor Juan ha estat estafat per Unnim, que ni tan sols accepta negociar amb ell. El senyor Juan és un jubilat d'aquí Torredembarra que ha estat victima de l'estafa de les preferents. Van vendre-li un producte donant-li informacions equivoques i ha perdut tots els seus estalvis. Aquests dos últims divendres s'ha posat davant de la seu d'Unnim amb una pancarta per protestar per la situació a la que l'han abocat i uns quants li estem donant un cop de mà fent difusió.

En principi ell mantindrà la protesta indefinidament, cada divendres a les 11h a la caixa d'Unnim de Torredembarra que es troba al Passeig de la Sort. Demanariem a tothom que s'hi acostés per mostrar el nostre suport. Intentarem donar-li difusió al seu cas ja que, de moment, és la única protecció que té, que se sàpiga el que li ha passat i quin banc n'ha estat el responsable. Demà farem una breu nota premsa per donar ressò al seu cas.

Per això us animem a fer difusió del seu cas i a venir el divendres pel matí perqué vegi que no està sol. Per acabar demanar-vos el vostre granet de sorra reenviant aquest correu a gent de Torredembarra i el Baix Gaià.

No parem. Seguim!

divendres, 1 de juliol del 2011

Non sequitur, text llegit per un indignat de la marxa

El següent text extret de la Vanguardia, fou llegit per un dels indignats de la marxa. Us l'adjuntem a continuació:

Si un dia algun futur investigador revisa les hemeroteques de les últimes setmanes, entre el 15-M i el 19-J, potser no entengui res. En un país amb cinc milions d'aturats, una crisi econòmica de magnituds sense precedents i en plena fase de desmuntatge de l'Estat de benestar, si s'hagués de donar crèdit a les reaccions irades, sarcàstiques, hiperbòliques i viscerals que el moviment dels anomenats indignats ha provocat entre la classe política i la plana major dels opinadors, algú podria pensar, d'aquí a uns anys, que aquests indignats van ser, ells solets, responsables de la crisi, l'atur i fins i tot del canvi climàtic.
Des del 15 de maig han passat moltes coses i molt ràpidament. Però sobretot s'han dit moltes coses i moltes també molt ràpidament: tant, que la simplificació i la caricatura, si no els insults, la criminalització o les falsedats han manllevat, sovint, a les interpretacions i les anàlisis. Mirar enrere ara és un exercici, en molts sentits, revelador. També per avaluar, encara que avui no en termes de continguts, sinó des del punt de vista formal, algunes de les afirmacions més repetides. Perquè hi ha material de sobres per a un curs de lògica accelerat, especialment en el tema de fal.làcies i paralogismes, aquesta forma d'argumentació falsa malgrat la seva aparença de veritat. S'han repetit obsessivament algunes consignes amb pretensió de premissa indiscutible, i a partir d'aquestes s'han derivat un munt de conclusions falaces. De fet, hi ha un tipus de fal·làcia (non sequitur) en què la conclusió no es dedueix necessàriament de les premisses: s'aplica a qualsevol raonament inconseqüent i pot ajudar a cartografiar provisionalment algunes barbaritats lògiques que aquests dies s'han repetit fins l'avorriment i que constitueixen un manual de com construir contrainformacions o, directament, mentides. Repassem algunes.


Fal.làcia ignoratio elenchi (o conclusió irrellevant): consisteix en establir erròniament una conclusió per haver descuidat un element essencial. Habitualment presenta un argument que, en si mateix, pot ser vàlid, però que no prova res de l'argument en qüestió. Exemple: esgrimir la insalubritat de les acampades o la violència a l'entrada del Parlament com refutació dels arguments dels indignats.


Fal.làcia secundum quid (o generalització precipitada): es tracta d'una generalització induïda a la totalitat a partir d'unes poques evidències parcials. Exemple: a partir del caràcter insostenible, contradictori o directament llunàtic d'alguna proposició dels milers que les assemblees d'indignats han recollit, deduir la desqualificació total de les seves propostes.
Fal·làcia ad hominem (o de l'atac personal): pretenen mostrar la falsedat d'una argumentació atacant a la persona o les persones que la sostenen, en lloc de valorar la seva veracitat. Exemples: desqualificar, i és un cas, a la persona d'Arcadi Oliveres pretenent refutar així les seves opinions, o fer el mateix amb els joves indignats per ser joves i, a més, nascuts amb la flor al cul (perdó), o amb els indignats madurs, per ser nostàlgics del 68 (i no haver fet cap revolució), o amb els indignats de totes les edats, per ser radicals o somiadors o bonistes (segons convingui a cada refutació).
Fal·làcia del argumentum ad populum (o sofisma populista): donar per suposada la veritat de la posició de qui argumenta perquè la majoria la sosté. Exemple: emparar-se en la quantitat de votants a certes eleccions i comparar-los amb la quantitat de manifestants a tal o qual convocatòria per deduir la validesa d'un argument i la desqualificació del posicionament contrari.
Fal·làcia del argumentum ad logicam (o de l'home de palla): consisteix a crear una posició fàcil de refutar, basada en la caricatura de l'oponent, i destrossar llavors per la seva debilitat argumentativa. Exemples: discutir la tesi d'una pancarta en lloc d'una conferència o un text de, posem per cas, Manuel Castells.
Fal.làcia cum hoc, ergo propter hoc: a partir de la concurrència simultània de dos esdeveniments, convertir un a la causa de l'altre. Exemple: interpretar certes actituds produïdes el 15-J durant l'entrada d'algun parlamentari català al parc de la Ciutadella com a efecte dels posicionaments del moviment 15-M, malgrat el desmentiment explícit dels seus portaveus.
Fal·làcia ad verecundiam (o d'autoritat): pretendre la veritat d'una argumentació per l'autoritat, real o suposada, de qui la sosté. Exemple: pretendre que expressions com violència extrema o kale borroka organitzada o l'atac més greu a la democràcia espanyola després del 23-F són la interpretació més adequada dels esdeveniments del 15-J només pel fet que la sosté un president o un conseller.
Fal·làcia del Entimema (o del sil.logisme truncat): consisteix a suprimir alguna de les premisses, bé per òbvia, bé per contrària als interessos de l'argument. És potser la fal.làcia més greu de bona part de les opinions publicades aquestes setmanes. Exemple: qualificar el moviment del 15-M i dels indignats com un moviment antidemocràtic, antipolític i antisistema. I així amagar que els moviments de resistència social i política, i fins i tot els de desobediència civil, no només no són contraris a l'essència del sistema democràtic, sinó que són, precisament, la seva pedra de toc. Per la importància del tema, tornarem sobre aquest en dues setmanes.

dimarts, 28 de juny del 2011

Canvis sobre els actes d'avui

La marxa dels indignats ja està a Torredembarra. Actes definitius i confirmats.

A les 14h es fa dinar popular a Cal Bofill.

(per a més informació sobre les xerrades cliqueu damunt dels enllaços)
A les 18h a la plaça de les Monges (plaça Mossén Joaquim Boronat), xerrada sobre el Club Bilderberg, gent que governa el món des de la ombra.
A les 19h a la plaça de les Monges, xerrada amb el Robin Hood dels Bancs, Enric Duran, sobre les cooperatives de Catalunya i la Banca Ètica.
En acabar, cap a les 20h, anirem totes juntes fent cassolada fins a la plaça de la Vila i la plaça del Castell.

És probable que per la nit també es faci sopar popular i algun acte més. Si us voleu afegir veniu als actes, tothom hi és invitat!

dilluns, 27 de juny del 2011

Marxa Indignada i xerrada d'Enric Duran! Avui dimarts 28 de Juny per la tarda!

Hem quedat a les 14h a la Traviesa per rebre la Marxa Indignada. Si voleu afegir-vos veniu i porteu menjar, farem un dinar de germanor. A més, els indignats ens fan saber quines necessitats tenen per si algú vol donar un cop de mà: necessiten una olla gran, un mòbil lliure, crema solar 30+, tèndals per a fer ombra i alguna tenda de campanya i/o esterilles.

A més al llarg de la tarda vindrà a oferir-nos una xerrada l'Enric Duran, també conegut com a Robin Hood dels bancs, el qual es va fer famós per aquesta acció.

Finalment hem convocat cassolada a les 20h davant de l'Ajuntament de Torredembarra per la tarda.

divendres, 10 de juny del 2011

Felip Puig dimissió!

Davant de la gravetat dels fets ocorreguts el passat divendres 27 de Maig a Plaça Catalunya, des de l'assemblea de l'Acampada Torredembarra volem manifestar:

1r) La neteja, la salubritat i la violència són les excuses que ens posa el govern per fer un desallotjament que, tot i encobert, a molts ens resulta evident. Resulta vergonyós i intolerable que es digui que només es volia netejar quant es van usurpar i robar tot el material de l'Acampada Barcelona, entre aquest material, ordinadors, tendes, impresores i tot tipus de material que era propietat dels Acampats de Barcelona. El que va succeïr el passat divendres al llarg del matí va ser un desallotjament en tota regla.

2n) Que davant de la violència utilitzada pels cossos policials contra manifestants asseguts i pacifics, només podem fer altre cosa que demanar la dimissió del conseller Felip Puig. La realitat ha demostrat que els acampats podien fer les seves activitats amb tota normalitat i sense la necessitat de cap tutela. La carniceria que es va produir aquell divendres al matí no es pot tornar a repetir.

Per totes aquestes raons demanem la dimissió del conseller Felip Puig.